El paper del Metro a la Diada 2015

Ja fa una setmana de la Diada. El col·lapse del Metro va generar que algunes persones critiquessin el funcionament del sistema i la suposada manca de capacitat de TMB per poder absorbir la demanda.

No hi vaig ser a la Via Lliure, però tinc tota la certesa que la L1 va funcionar a la màxima capacitat, a 17.000 passatgers per hora i sentit. Com es calcula? Fem números:

La L1 va circular amb tots els trens disponibles (26 en hora punta) i no se’n podien afegir més perquè:

  1. La seguretat és primordial – una línia amb un nombre de trens superiors al de disseny pot col·lapsar (aquest cop sí) la línia, ja que els trens es “molestarien” entre ells i les estacions no estan preparades per a l’augment de moviment de persones que suposaria l’augment de trens. La L1 en realitat disposa de 34 trens.
  2. L’ample de via de la L1 és únic a la xarxa de TMB, ja que té la mateixa amplada que els trens de Renfe. En el cas que s’utilitzessin els 34 trens disponibles i es volgués ampliar la capacitat, tampoc es podrien fer servir trens de Renfe ja que l’alimentació elèctrica és diferent (i a més, seria una tonteria)

Amb aquest número de trens (26) s’aconsegueix una freqüència mitjana teòrica de 3’ 44”, que són 3,75 minuts aproximadament. Llavors, tenim que per cada hora passen per la mateixa andana 16 trens, que no està gens malament (60/3,75=16).

A la L1 ara mateix circulen dues sèries de trens, 24 de la 4000 (trens de l’any 1985  i reformats fa 7 anys) i 10 de la sèrie 6000 (rebuts fa 10 anys), amb unes capacitats de passatge força semblants:

  • Serie 4000: 1.050 persones
  • Serie 6000: 1.113 persones

En total, la mitjana ponderada de capacitat de passatge és de 1.071 persones per tren (van sortir 17 de la sèrie 4000 i 9 de la sèrie 6000).

Això vol dir que si tenim en compte els 16 trens per hora i sentit abans esmentats i aquestes 1.069 persones per tren, es pot arribar fàcilment a la conclusió que la capacitat màxima de càrrega (o descàrrega) de passatge d’una estació és de 17.136 persones per sentit (o 34.272 sumant els dos sentits).

Dit d’una altra manera: a la Via Lliure podien arribar 17.136 persones des del centre de la ciutat i 17.136 més des del cantó Besòs a través de la L1 cada hora.

Les altres quatre línies que creuaven la Via Lliure (L2, L4, L5, L9/L10) tenien una capacitat menor, ja que no funcionaven com en un festiu en hora punta. Repetint els càlculs a través de les dades facilitades per TMB (freqüència i capacitat dels trens a 6 pax/m²), aquestes línies de Metro tenien les següents capacitats:

L2:
12,7 trens/hora/sentit * 973 pax/tren = 12.357 pax/hora/sentit

L4:
12,5 trens/hora/sentit * 918 pax/tren = 11.475 pax/hora/sentit

L5:
15 trens/hora/sentit * 923 pax/tren = 13.845 pax/hora/sentit

L9 i L10 (funcionen com una sola línia):
13,5 trens/hora/sentit * 973 pax/tren = 13.135 pax/hora/sentit

És a dir, el Metro podia portar a la Meridiana 245.522 persones de 15 a 17 hores, un 17,5 % dels 1.400.000 d’assistents segons la Guàrdia Urbana (l’L9 i L10 s’han comptat en només un sentit, ja que tenen terminal a la Sagrera). Hem de tenir en compte que durant l’11 de setembre el Metro va tenir 980.000 validacions, quasi les mateixes que en un dia laborable, però moltes concentrades de 15 a 16 h (111.000, un 11 % del total del dia i un 20 % més que en l’hora punta d’un feiner).

Si tothom hagués vingut amb Metro (sense comptar Rodalies ni altres mitjans de transport) haurien calgut 8 hores i 46 minuts. Pot semblar molt temps, però és que la quantitat de gent a transportar era encara més gran, en termes relatius. En resum, el Metro va funcionar bé, va donar el servei que li pertoca i, per sort, està dimensionat per al dia a dia i no per a esdeveniments que passen un cop l’any.