Carril bici bidireccional?

La política municipal dels últims anys (tan PSC com CiU) en matèria de carril bici ha estat la de fer-ne de nous i quasi tots bidireccionals. Per què? Suposo que per doblar els quilòmetres de carril bici en una sola obra i inversió.

És millor un carril bici bidireccional? Jo crec que no.

En un carril bici bidireccional…

  1. Els carrils per sentit són més estrets que en un unidireccional i poden crear problemes de convivència entre els mateixos ciclistes i falta de confiança en els menys experimentats, especialment en els girs a 45º d’alguns xamfrans, com els del carrer Comte d’Urgell.
  2. Els ciclistes que van més propers a la vorera tendeixen a allunyar-se d’aquesta per evitar el mal estat de l’asfalt quan es troba amb els canalons que guien l’aigua de la pluja a les clavegueres, ja que abans aquesta zona de la calçada estava destinada a aparcament i per tant, molt menys cuidada. En allunyar-se de la vorera, com el carril és més estret de l’ideal, envaeixen el carril contrari de forma perillosa.
  3. Si es prioritza un sentit (normalment el mateix que el trànsit rodat) amb ona verda es perjudica l’altre sentit, a no ser que s’apliqui la utòpica velocitat ideal a l’Eixample, que és ideal per a bicicletes i autobusos.
  4. Els vianants acostumen a mirar només al costat d’on ve el trànsit motoritzat, i molts ho fan un cop ja han trepitjat el carril bici. Donada l’organització dels nous carrils bici, situats a l’esquerra del trànsit rodat, el problema és més gran. Les bicicletes que van en sentit contrari al trànsit motoritzat són les més properes a la vorera, i per tant les més propenses a patir accidents, ja que vénen del costat on no miren els vianants.
  5. Els cotxes aparcats també poden provocar un accident. Quan algun dels ocupants obre la porta del cotxe, especialment si no mira pel retrovisor o ho fa de forma violenta, pot impactar el ciclista o provocar-li un ensurt força gran, ja que el carril més proper al de l’aparcament és el que va en el mateix sentit que els cotxes i la distància de seguretat és massa estreta.
  6. El ciclista que va en sentit contrari al dels cotxes i no respecta un semàfor està més exposat als vehicles que giren del carrer transversal al carrer que té el carril bici (generalment, els que giren a l’esquerra). Aquest és l’únic cas, dels sis problemes enumerats, en què la responsabilitat és únicament del ciclista.

Per tots aquests problemes trobo que són millors els carrils bici unidireccionals en el mateix sentit de circulació que el trànsit motoritzat. Un responsable municipal em va dir, no fa gaires mesos, que si fossin tots unidireccionals, la gent els utilitzaria en les dues direccions, com va passar al carrer Provença. Sempre he pensat que Provença s’utilitzava en contra direcció perquè no hi havia cap en sentit Besòs a prop. Diputació i Consell de Cent funcionen com un sol carril bici bidireccional, però partit en dos carrers.

Ara, si l’Ajuntament vol seguir fent nous carrils bici bidireccionals, què cal fer? La solució més fàcil és canviar de lloc el carril bici, i posar-lo al costat dret del carril de vehicles. D’aquesta manera solucionaríem el 2n, 4t i 5è problema exposat en aquesta llista, però llavors tindríem el dubte de “què fem si en aquell carrer passa un autobús”? Tot i que aquest problema em sembla molt menor que els sis exposats en aquesta entrada, és un tema que mereix una entrada a part.